Muntanyes espacials

De Manuel Pérez i Muñoz para Entreacte.

El Lliure s’ha aficionat en els darrers temps als actors no professionals (en escena ara Lengua madre de Lola Arias) i també a les conferències performatives habitades per performers que no actuen, que es valen, per exemple, de tècniques com el verbatim per traslladar veus a escena. Ahir es va estrenar a l’Espai Lliure Canto mineral de Laida Azkona i Txalo Toloza. Si en la ‘Trilogia Pacífico’ ens van sorprendre amb una particular barreja entre teatre document i arts plàstiques, per a la nova proposta tornen a repetir la fórmula afegint un bon pessic d’ironia. Un relat espacial de ciència-ficció que contrasta les suposades visions idíl·liques de la cursa espacial amb la seva autèntica lògica colonial. El capitalisme, arraconat, busca noves fronteres per expandir la seva lògica no sostenible: en realitat no hem après res. Un dels viatges més interessants i poètics que es pot triar en la cartellera del present.